La meva recitació.ABRIL 74

Quan a l'assignatura de COED ens van dir que hauríem de fer una recitació no vaig pensar pas en una poesia, ja que no sóc molt aficionada a aquest art. Vaig pensar en un conte, més concretament una rondalla... Però en arribar a casa vaig tafanejar per internet i vaig topar-me amb aquesta meravella de l'autor Lluis Llac. No vaig poder resistir-me, ràpidament vaig captar l'esència de la seva lletra, el patiment de les seves frases, i com a transfons un cant a la llibertat.
El dia de la recitació, neguitosa com un flam, vaig intentar transmetre tota la força i el valor d'un soldat lluitador, fent un cant fort i contundent per la llibertat de la nostra terra i uns tendres plors d'amor per la dona estimada.
Aquesta va ser la poesia:

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la.
Que encara hi ha combat.
Companys, si coneixeu el cant de la sirena
allà enmig del mar
jo l'aniria a veure.
Però encara hi ha combat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat.
Companys, si busqueu les primaveres lliures
amb vosaltres vull anar
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.
I si un trist atzar m'atura i caic a terra
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat.
Quan guanyem el combat.